Noticia

Rehabilitación integral del suelo pélvico en la incontinencia urinaria

Què és el sòl pelvià?
Anomenem sòl pelvià al conjunt d'estructures de sustentació que mantenen, en situació intraabdominal, el conjunt d'òrgans situats en la pelvis menor:

• porció inferior del tracte urinari: bufeta, uretra
• aparell genital: úter, vagina
• porció inferior del tracte digestiu: recte, sigma, intestins

Què passa quan falla el sòl pelvià?
Si falla la paret anterior: Es produeix fallada en els mecanismes de continència d'orina
i/o prolapses de la bufeta.

Si falla el compartiment central: S'observa un descens de l'úter fins a la seva aparició
per la vulva.

Si falla la paret posterior: Es pot observar una fallada en la continència de gasos i/o
femta, amb aparició o no d'un prolapse de recte.

Incontinència urinària
Al juny de 1988, en el primer Congrés Internacional sobre incontinència, promogut
per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'eleva la incontinència urinària a la categoria
de malaltia. Es pot definir com la pèrdua involuntària d'orina que pot ser demostrada objectivament i que constitueix un problema social i higiènic.

Epidemiologia
L'afectació d'incontinència urinària de persones que pateixen en silenci aquesta malaltia, incideix majoritàriament en el sexe femení en una proporció de 3 a 1.
Entre la població afectada es poden distingir grans col∙lectius:

• Dones que han tingut parts.
• Dones que han estat sotmeses a intervencions ginecològiques.
• Homes que han estat operats de pròstata.
• Persones de la tercera edat o pacients geriàtrics.

Tractament
L'objectiu del tractament és modificar i corregir els factors que han demostrat ser
els causants d'incontinència urinària. Els diferents tractaments:

Tractament farmacològic
Tan sols és vàlid en alguns tipus d'incontinència d'orina, la causa de la qual és una hiperactivitat de la bufeta o un defecte de l’esfínter uretral.

Tractament reeducador
Ho constitueixen una sèrie de tècniques encaminades, d'una banda, a desenvolupar i tonificar la musculatura perineal i, d'una altra, a educar i modificar els hàbits miccionals del pacient afavorint el seu a u t o c o n t rol s o b re e l c i c l e continència/micció. Amb el tractament reeducador s'aconsegueix un alt percentatge d'èxit de continència. Els pilars bàsics sobre els quals descansa aquest aspecte del tractament són:

- Cinesiteràpia: Exercicis perineals, anomenats exercicis de Kegel, en conjunt amb gimnàstica abdominal pelviana, que són exercicis basats en un treball de cadenes musculars.

- Biofeedback: Té com objectiu que el pacient identifiqui quina musculatura ha de contreure i relaxar, transformant una contracció voluntària en un senyal visual.


- Electroestimulació: Facilita la propiocepció o presa de consciència del sòl pelvià, així com la seva contracció actuant sobre fibres musculars.

- Modificació de la conducta: Educació dels hàbits miccionals.

Tractament quirúrgic
En els casos que el sòl pelvià està molt deteriorat, i que sigui insuficient el tractament reeducador, serà necessari recórrer a pròtesi, malles, cabestret o altres mecanismes esfinterians que aconseguiran la continència tant en dones com en homes.

Col·laboració:
Dr. A. Fakiani - metge uròleg
Rosa Aran, Lluís Ortega - fisioterapeutes

Otros