|
Avda. Diagonal 648 | 08017
Barcelona | T 932053213 |
|
 |
|
|
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
Quins esports has practicat en edat infantil i adolescent? He fet molta natació i he fet molta gimnàstica rítmica. Als onze anys vaig voler deixar la natació perquè estava molt cremada i, per casualitats de la vida, vaig començar a fer sincronitzada. Has practicat esports competitius? Sí, sempre he fet natació de competició. De fet, als tres anys ja feia natació al poble on anava a estiuejar. En el camp de l’ensenyament esportiu, quina ha estat la teva dedicació. La meva formació esportiva és reduïda, només amb els cursos que he fet a través de la federació espanyola de natació. Sóc una entrenadora atípica, ja que he estudiat filologia anglogermànica. Quant de temps fa? Ensenyo natació sincronitzada des de l’1987, tot i que abans ja feia cursets de natació, des dels 14 o 15 anys. Quan i perquè natació sincronitzada? On la vas conèixer? Com era aleshores? Estava cremada de la natació. Anàvem a fer la catequesi a Sant Ildefons, on vaig coincidir amb la filla d’una secretària, que ja feia natació sincronitzada. Parlant les nostres mares, per casualitat s’ho van explicar i vaig provar per primera vegada la sincro. Tenia 11 o 12 anys. Vaig arribar sent molt bona nedadora i molt bona gimnasta i en sis mesos vaig ser campiona d’Espanya. En aquells moments encara era més ballet aquàtic que natació sincronitzada. Pots definir-nos què significa “natació sincronitzada? Seria el compendi entre l’art i l’esport i un dels esports més complets. Estem combinant la força, el ritme, la coordinació, emocions... Per ordre alfabètic les teves funcions són: coreògrafa, directora tècnica, entrenadora, seleccionadora . Ara col·loca-les de més a menys importants i, si us plau, explica’ns quines són les teves activitats en cada una d’elles. Si no vols ordenar-les explica’ns què fas i com t’ho fas. Jo he estat sobretot entrenadora, després m’he especialitzat en coreografies, potser el més important és ser seleccionadora i de directora tècnica tinc més el títol que el que realment exerceixo, ja que no tinc temps per a tot... De les coreografies jo sóc la que poso els ingredients per fer el pastís. Com a entrenadora el que faig és gestionar un grup humà, a través d’uns temps de natació, unes apnees, unes revisions mèdiques, unes figures obligatòries, etc. Com a seleccionadora intento triar la millor gent per a la feina que hem de fer i com a directora tècnica estableixo les meves idees sobre cap a on ha d’anar l’esport i com ens hem d‘organitzar per treure el màxim rendiment dins de les nostres possibilitats. Tens molts col·laboradors en aquestes tasques? Sí. La veritat és que part del meu èxit és el treball en equip. Tinc “satèl·lits” per tot arreu: el músic que fa la música, assessors en dansa segons les coreografies, segona opinió mèdica sempre a disposició amb la Dra. Estruch, i molta més gent. Les noies tenen veu i vot a l’hora de decidir música, banyadors i aspectes de la coreografia? Sí, totalment. Treballem en equip. Amb el temps tothom ha entès que tinc una estratègia que val. La meva opinió s’escolta però sempre és compartida. Es diu que hi dediques a aquestes tasques 12 hores diàries i que únicament contestes al mòbil abans de les 9 del matí i després de les 9 del vespre? No és ben bé així. El que sí que és cert és que no contesto al mòbil després de les 8 del vespre. Acabo de treballar i desconnecto. El que sí que faig és seleccionar una mica les trucades. He agafat la norma que quan entreno no contesto al telèfon, per respecte a l’equip. Tothom qui em coneix sap que entre les dues i les tres se’m pot trucar o també de nou a deu del matí. Pel que fa a les 12 hores diàries potser en sortirien més si comptabilitzem totes les hores de la meva carrera esportiva.... També és veritat que la maduresa personal i l’experiència adquirida fan que el temps et condeixi molt més. Tots hem crescut i això ens fa més eficients. Ara treballo una mitjana de 5 hores diàries i fora de la piscina treballo sempre, perquè de vegades veig una pel·lícula i penso que la música ens podria anar bé per l’equip... Explica’ns alguna cosa del Campionat de Catalunya escolar En aquests moments hi ha més gent participant en un campionat de Catalunya escolar que en un campionat d’Espanya nacional. Com a seleccionadora de la selecció espanyola vull lloar la feina que s’està fent a Catalunya perquè és centre neuràlgic d’aquest esport. Tota la cantera ve d’aquí... Des d’aquí els vull seguir animant. Quines característiques i qualitats ha de tenir una noia per dedicar-se a la sincro? Quan de temps cal per arribar a l’elit? Hi ha diverses coses: condició física general, capacitat anaeròbica especial, sentit del ritme i del moviment important, saber cedir per deixar-se ensenyar... Tothom pot fer sincro si li agrada nedar, si li agrada ballar i si té moltes ganes de treballar. El prototip és entre un ballarí de clàssic i un nedador. La Gemma va començar l’any 93 al centre de tecnificació i hem arribat a l’elit al 2003 però és que nosaltres sabíem menys que ara. Jo crec que l’Ona Carbonell, que ha començat molt més jove, ha arribat a l’elit en 2-3 anys. Un arriba a l’elit segons les circumstàncies que troba en el moment. Quantes noies estan a l’élite? L’equip nacional absolut treballa amb 13 persones. El centre de tecnificació de la Federació Catalana està treballant amb l’elit des de ja fa molts anys, amb un treball seriós i ordenat, i des de fa un parell d’anys a Madrid s’ha començat un programa de tecnificació com el nostre. Crec que podríem estar parlant d’unes 30 noies júniors. Quants equips es podrien fer? Al final això servirà per triar qualitat entre la quantitat. Jo només puc treballar amb un màxim de 12-15 persones, si no, no pots donar atenció i seguiment personalitzat. Tenint molts fronts oberts estàs donant una possible millor qualitat. Hores diàries de entrenament? Mínim són 3 hores i màxim.... no n’hi ha. Un màxim de 6 hores a l’aigua, visionat dels vídeos que fem, recuperació, pesos, flexibilitat... En èpoques en què ens hem jugat molt, hem estat entrenant 12 hores. Paper de la Gemma Mengual en la progressió i en la mediatització de la sincro? Què passarà quan es retiri? Ha estat definitiva, la Gemma. Ella és un talent superhumil. És la millor nedadora del món. És l’única que ha nedat totes les disciplines en totes les modalitats i és una persona que quan arriba a la piscina diu “Anna, què faig?”, està sempre a disposició de l’equip. Espero que pel bé de l’esport no passi gaire cosa. Simplement que perdem una molt bona nedadora de sincro, una persona que és capaç d’expressar sentimentsa través del moviment a l’aigua, capaç de transmetre emocions a la gent mentre neda. Crec que és una de les poques nedadores que ha fet plorar el públic. Espero que no perdem gaire bé res perquè ella continuï estant vinculada a l’esport de tal manera que pugui ajudar des d’una altra vessant. És cert que el jutges i jutgesses no us estimen massa? Com s’anomenen els jutges i les jutgesses? Quins són millors? Jo crec que ens estimaven menys abans i ara hem aconseguit un estat d’opinió diferent. Quan en un esport on la puntuació és molt subjectiva i apareix un grup d’Espanya, amb poca tradició, amb una delegació amb poca gent, pot resultar incòmode... Ara ens hem convertit en un referent i no diria massa cosa més. És cert que no teniu l’ajuda econòmica que mereixeu del CSD? L’ajuda és individual o col·lectiva? El fet de treballar a Catalunya té alguna influència en això? Tenim ajuda, efectivament. Ahir vaig tenir reunió amb ells. Tinc la sensació que no es cuida prou els tècnics, sí els esportistes però crec que encara costa tenir en compte que sense el grup de tècnics que cuida les noies allò no funciona. Crec que es podria ajudar més. La proximitat física et porta a la proximitat personal i per tant és més fàcil posar-li una cara a una trucada telefònica. Què esperes de Pequí? Penso que estem en un moment molt dolç de la sincro que serà el resultat d’una feina començada amb la mateixa gent de fa molt temps. Irina Rodríguez, Gisela Morón, Laura Amorós i Gemma Mengual van començar amb mi l’any 92 i ara estan vinculades amb l’equip, amb la Beth Fernàndez que és d’una generació anterior i ara és la meva mà dreta. Penso que si seguim en aquesta direcció no hem de tenir cap problema. Ho tenim tot al nostre favor però hem de nedar i no hem de fallar. Jo vaig a per les dues medalles. Tot el que no sigui això no serà l’objectiu previst. D’acord amb la Constitució, és possible que algun dia hi hagi sincro masculina o mixta? Crec que encara estem en un esport minoritari de dones i encara amb una mica de discriminació laboral. No hi haurà sincro mixta perquè la federació internacional ho ha vetat. Crec que en un món mediàtic com el que vivim seria fantàstic poder obrir el món de la sincro per veure si a un l’interessa o no aquesta part artística de l’esport. Sí que he de dir que existeix als Estats Units però aquí no es permet. Gràcies per la teva paciència i valuoses respostes. Esperem que com fins ara, cada actuació sigui millor que les anteriors. |
|
